És increïble com
cada vegada més ràpid, els mòbils (o smartphones) tenen més utilitats. Fins i
tot pareix que la utilitat principal per la que es va inventar (cridar per
telèfon sense estar connectat a una xarxa de cables) és cada vegada menys
utilitzada, per la quantitat de possibilitats que pot donar de sí una cosa tan
petita com un cel·lular. Fins i tot hi ha gent que pràcticament sols faci
servir-ho per a tot menys per a parlar (al menys amb la veu). Es veritat que l’amplia
gamma de coses que pot fer un smartphone redueix la seua autonomia i necessitem
carregar-lo en poc temps, però tot i així, es rar no trobar una presa de corrent
en qualsevol lloc.
Una de les majors
possibilitats d’aquestos mòbils es la seua connexió permanent a Internet, on
podem extraure qualsevol informació de la xarxa al moment. Les discussions sobre
qui te raó o no es poden resoldre en qüestió de segons. Ara bé, també tenim que
tenir en compte la veracitat del lloc on extraiem aquesta informació. Una tasca
que pertany, cada vegada més, als especialistes en l’àmbit de la docència.
Pel que fa a l’ús d’aquestos
aparells a l’aula, crec que pot convertir-se en una bona eina de treball si
disposem d’alguna manera de limitar els continguts on poden navegar els alumnes
(tot sabem que, quant més jove és, més possibilitat de distreure navegant per
on no deuria), per això no veig dolent que els alumnes utilitzen els mòbils a
classe. Com deia avanç, tan sols es una eina, i de nosaltres depèn com la
utilitzem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada