La meua experiència TIC per Youtube

I fins açí, aquesta assignatura sobre les TIC. Deixe el meu video per a que tothom puga ver-lo.
Gracies per tot i ens veïem per les aules.

Video

Experiències TIC a l'aula

Aquesta setmana em tractat principalment  com desenvolupar-se amb les TIC a l’aula, i uns quants exemples d’aquestes experiències.

Per a poder fer això, hem vist, abans de veure les experiències, tres coses a tenir en molta consideració:

    1) L’organització de l’aula, es a dir, la disposició física que tindrà, i respecte a això, ni han tres: l’aula d’informàtica (la més clàssica),  el racó de l’ordinador (molt utilitzat als països anlgosaxons) on ni ha un petit espai a l’aula per un o dos ordinadors, i, el més modern, l’aula mòbil, que es com portar l’aula d’informàtica a classe. Aquest últim té l’inconvenient de ser el més car, i per això, menys accessible per a la nostra actual escola pública. Personalment, la que més m’agradaria seria aquesta última, però soc conscient de que es molt difícil trobar-me en una situació escolar com aquesta en una entitat pública per el baix pressupost.

2  Els programes i aplicacions web, que son les eines virtuals que utilitzarem per fer possible aquestes experiències TIC. Es podria dir que, si el punt anterior seria, utilitzant termes informàtics, el Hardware, aquest punt és el Software.

3     Els aspectes pedagògics, que son els aspectes que els professors com a docents hem de tenir en compte quan estem introduint les TIC a l’aula.

Com a exemples d’experiències educatives hem vist de dos tipus, les experiències al centre i les experiències a l’aula. Pel que fa al primer grup, hem vist projectes d’instituts TIC-TAC a tres diferents: al del Pau Claris, al del Salvador Espriu i al Juan Manuel Zafra de Barcelona.

Per últim, respecte a les experiències a l’aula, hem vist 6. La que més m’ha agradat es la wiki d’intercanvi d’experiències TIC. Crec que es molt útil fer coses com aquestes per que enriqueix a tots els docents i a més, serveix com una base de dats d’on poder consultar per a ajudar a preparar alguna classe.

Les TIC a l'aula per Barba Coromines C. y Capella Priu, S.

Ací deixe un fragment del llibre “Ordinadors a les aules, la clau es la metodología”, Editorial Graó. Barcelona, 2010, on es fa una reflexió molt bona sobre l'ús de les TIC a l'aula:

…estem convençuts que no es pot edificar en l’aire; si no tenim primer molt clar allò qué hem de fer i per qué hem de fer-ho, no es pot produir cap canvi significatiu ni continuitat a les aules. Les TIC és poden utilitzar de forma superficial, decontextualitzada i fragmentada, tal com ens les presenten des de diversos mitjans interessats prioritàriament en convertir-nos (a mestres i alumnes) en usuaris d’artefactes i aparells com més millor, amb el arguments banals que les eines TIC són divertides, distretes i innovadores per si mateixes.

(Barba y Capella, 2010, p.11)

Maquinari TIC

Aquesta setmana hem vist dos recursos materials nous que poden ser útils per a fer una classe: les tauletes tàctiques i les pissarres digitals.

De les tauletes tàctiques hem vist la seua definició, les seues característiques, els seus avantatges i inconvenients. Jo personalment tinc una en ma cassa i la veig més versàtil que un ordinador, especialment per a fer labors simples com tomar apunts, veure imatges o navegar per la xarxa. Podria ser una eina molt útil en una classe si els alumnes no la utilitzen per a perdre el temps.

De les pissarres digitals hem vist el concepte, les característiques, les seues possibilitats didàctiques, els seus avantatges i inconvenients, els models de pissarres digitals (interactiva, no interactiva i panells tàctils) i els llibres de text digitals. A més, hem vist una guia didàctica per a utilitzar-les bé, i com està el procés actual de perfeccionament d’aquestes eines a la xarxa. Personalment, mai he vist una pissarra utilitzada a un aula, però crec que podria ser una eina que més il·lustrativa que una pissarra convencional. Això de tindre accés a la xarxa permanent obri tot un món de possibilitats a classe.

Respecte al tema de l’autorreflexió en lo que respecta a l’ús de les TIC a l’aula, crec que deu de estar íntimament lligat la metodologia amb l’ús de les TIC. Parafrasejant un conegut eslògan de neumàtics, “la potència sense control no serveix de res”. No podem incloure noves tecnologies a l’aula si no sabem utilitzar-les ni treure’ls el major rendiment. Si bé es cert que no totes les TIC tenen un ús específicament didàctic, ni la seua funció original es la seua utilització a l’aula, els docents poden utilitzar-les, mitjançant la seua imaginació (o la de altre) per a traure un major rendiment didàctic. I de segur que als xiquets o joves les resultarà més atractiu una lliçó amb TIC que un altra que no les tingui.

Aprenentatge a Internet

Aquesta setmana hem treballat sobre les diferents eines d’aprenentatge que podem trobar per la xarxa i, al mateix temps, utilitzar-les mitjançant la xarxa com a plataforma. Ací podem diferenciar entre el continent, que és la plataforma en la qual es pot desenvolupar processos d'ensenyament-aprenentatge i segons el format pot ser e-learning (aprenentatge on-line) o blended-learning (aprenentatge semi presencial), i el contingut, el més important d’aquest tema, on hem vist els recursos existents actualment a Internet, específics per a construir processos d'ensenyament-aprennetatge significatius.

Dins d’aquestos recursos hem vist  els quatre més importants, que són:

1)Webquest

2) Caceres del tresor

3) Blogs

4) Els (les) wikis

Dels quatre hem vist el que són (definició i estructura), les possibilitats educatives que tenen, com crear-les y exemples a la xarxa.

He de dir que jo ja els coneixia tots, fins i tot, he utilitzat un (una Webquest) a les meues pràctiques al institut. La menys coneguda per mi és la de caceres del tresor, però com que són molt paregudes a les Webquest, no tinc cap problema per utilitzar-les com a eina pedagògica.

El que sí ha sigut nou per mi es el LinoIT, una espècie de taulell on-line de notes o imatges molt interessant. Una eina que probablement utilitzaré en un futur no molt llunyà quan sigui mestre.

La tasca d’aquest tema ha estat molt fàcil. Sense contar aquesta entrada al blog, simplement hi havia que triar un exemple d’eina de totes les que em vist al procés, i crear un post-it a un taulell comú en LinoIT. Com que no trobava cap exemple sobre la meva matèria, he triat el més relacionat (i que no estava ja triat) amb ella, i que, al mateix temps, més m’agradava. Un sobre mitologia greca anomenat "La isla de Citerea".

Informació a Internet

Aquestes vacances hem tractat sobre el tema de Internet com a font d'informació i coneixement, és a dir,  de com podem trobar a la xarxa qualsevol tipus d’informació, amb l’inconvenient de que de vegades es massa informació i tenim, com a futur professors, el deure d’ensenyar a fer una bona selecció segons les fonts.

Per fer el treball hem tingut que navegar per una gran quantitat de pàgines web de diferents temàtiques (geografia, educació, turisme, ciències, dret, mitjans de comunicació, llengua catalana, informàtica i matemàtiques) i diferents formats (blogs, revistes i portals institucionals).

Com que la meua especialitat és la filosofia i no he trobat de primeres cap pàgina relacionada amb aquesta matèria, he optat amb una de elles buscar informació amb el buscador, i la resta he triat pàgines que estaven connectades per hipervincles en les pàgines que ens han donat.

He optat per aquestes cinc:

Decine i més

Habilitatscomunicatives

AntropologiaFilosòfica

Eduquemcaminant

Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

La tecnologia mòbil: tot un món de noves posibbilitats

És increïble com cada vegada més ràpid, els mòbils (o smartphones) tenen més utilitats. Fins i tot pareix que la utilitat principal per la que es va inventar (cridar per telèfon sense estar connectat a una xarxa de cables) és cada vegada menys utilitzada, per la quantitat de possibilitats que pot donar de sí una cosa tan petita com un cel·lular. Fins i tot hi ha gent que pràcticament sols faci servir-ho per a tot menys per a parlar (al menys amb la veu). Es veritat que l’amplia gamma de coses que pot fer un smartphone redueix la seua autonomia i necessitem carregar-lo en poc temps, però tot i així, es rar no trobar una presa de corrent en qualsevol lloc.

Una de les majors possibilitats d’aquestos mòbils es la seua connexió permanent a Internet, on podem extraure qualsevol informació de la xarxa al moment. Les discussions sobre qui te raó o no es poden resoldre en qüestió de segons. Ara bé, també tenim que tenir en compte la veracitat del lloc on extraiem aquesta informació. Una tasca que pertany, cada vegada més, als especialistes en l’àmbit de la docència.

Pel que fa a l’ús d’aquestos aparells a l’aula, crec que pot convertir-se en una bona eina de treball si disposem d’alguna manera de limitar els continguts on poden navegar els alumnes (tot sabem que, quant més jove és, més possibilitat de distreure navegant per on no deuria), per això no veig dolent que els alumnes utilitzen els mòbils a classe. Com deia avanç, tan sols es una eina, i de nosaltres depèn com la utilitzem.