Aquesta setmana hem vist dos recursos
materials nous que poden ser útils per a fer una classe: les tauletes tàctiques
i les pissarres digitals.
De les tauletes tàctiques hem vist la seua
definició, les seues característiques, els seus avantatges i inconvenients. Jo
personalment tinc una en ma cassa i la veig més versàtil que un ordinador,
especialment per a fer labors simples com tomar apunts, veure imatges o navegar
per la xarxa. Podria ser una eina molt útil en una classe si els alumnes no la
utilitzen per a perdre el temps.
De les pissarres digitals hem vist el
concepte, les característiques, les seues possibilitats didàctiques, els seus
avantatges i inconvenients, els models de pissarres digitals (interactiva, no
interactiva i panells tàctils) i els llibres de text digitals. A més, hem vist
una guia didàctica per a utilitzar-les bé, i com està el procés actual de
perfeccionament d’aquestes eines a la xarxa. Personalment, mai he vist una pissarra
utilitzada a un aula, però crec que podria ser una eina que més il·lustrativa
que una pissarra convencional. Això de tindre accés a la xarxa permanent obri
tot un món de possibilitats a classe.
Respecte al tema de l’autorreflexió en lo que
respecta a l’ús de les TIC a l’aula, crec que deu de estar íntimament lligat la
metodologia amb l’ús de les TIC. Parafrasejant un conegut eslògan de neumàtics,
“la potència sense control no serveix de res”. No podem incloure noves
tecnologies a l’aula si no sabem utilitzar-les ni treure’ls el major rendiment.
Si bé es cert que no totes les TIC tenen un ús específicament didàctic, ni la
seua funció original es la seua utilització a l’aula, els docents poden
utilitzar-les, mitjançant la seua imaginació (o la de altre) per a traure un
major rendiment didàctic. I de segur que als xiquets o joves les resultarà més
atractiu una lliçó amb TIC que un altra que no les tingui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada