Les TIC a l'aula per Barba Coromines C. y Capella Priu, S.

Ací deixe un fragment del llibre “Ordinadors a les aules, la clau es la metodología”, Editorial Graó. Barcelona, 2010, on es fa una reflexió molt bona sobre l'ús de les TIC a l'aula:

…estem convençuts que no es pot edificar en l’aire; si no tenim primer molt clar allò qué hem de fer i per qué hem de fer-ho, no es pot produir cap canvi significatiu ni continuitat a les aules. Les TIC és poden utilitzar de forma superficial, decontextualitzada i fragmentada, tal com ens les presenten des de diversos mitjans interessats prioritàriament en convertir-nos (a mestres i alumnes) en usuaris d’artefactes i aparells com més millor, amb el arguments banals que les eines TIC són divertides, distretes i innovadores per si mateixes.

(Barba y Capella, 2010, p.11)

Maquinari TIC

Aquesta setmana hem vist dos recursos materials nous que poden ser útils per a fer una classe: les tauletes tàctiques i les pissarres digitals.

De les tauletes tàctiques hem vist la seua definició, les seues característiques, els seus avantatges i inconvenients. Jo personalment tinc una en ma cassa i la veig més versàtil que un ordinador, especialment per a fer labors simples com tomar apunts, veure imatges o navegar per la xarxa. Podria ser una eina molt útil en una classe si els alumnes no la utilitzen per a perdre el temps.

De les pissarres digitals hem vist el concepte, les característiques, les seues possibilitats didàctiques, els seus avantatges i inconvenients, els models de pissarres digitals (interactiva, no interactiva i panells tàctils) i els llibres de text digitals. A més, hem vist una guia didàctica per a utilitzar-les bé, i com està el procés actual de perfeccionament d’aquestes eines a la xarxa. Personalment, mai he vist una pissarra utilitzada a un aula, però crec que podria ser una eina que més il·lustrativa que una pissarra convencional. Això de tindre accés a la xarxa permanent obri tot un món de possibilitats a classe.

Respecte al tema de l’autorreflexió en lo que respecta a l’ús de les TIC a l’aula, crec que deu de estar íntimament lligat la metodologia amb l’ús de les TIC. Parafrasejant un conegut eslògan de neumàtics, “la potència sense control no serveix de res”. No podem incloure noves tecnologies a l’aula si no sabem utilitzar-les ni treure’ls el major rendiment. Si bé es cert que no totes les TIC tenen un ús específicament didàctic, ni la seua funció original es la seua utilització a l’aula, els docents poden utilitzar-les, mitjançant la seua imaginació (o la de altre) per a traure un major rendiment didàctic. I de segur que als xiquets o joves les resultarà més atractiu una lliçó amb TIC que un altra que no les tingui.

Aprenentatge a Internet

Aquesta setmana hem treballat sobre les diferents eines d’aprenentatge que podem trobar per la xarxa i, al mateix temps, utilitzar-les mitjançant la xarxa com a plataforma. Ací podem diferenciar entre el continent, que és la plataforma en la qual es pot desenvolupar processos d'ensenyament-aprenentatge i segons el format pot ser e-learning (aprenentatge on-line) o blended-learning (aprenentatge semi presencial), i el contingut, el més important d’aquest tema, on hem vist els recursos existents actualment a Internet, específics per a construir processos d'ensenyament-aprennetatge significatius.

Dins d’aquestos recursos hem vist  els quatre més importants, que són:

1)Webquest

2) Caceres del tresor

3) Blogs

4) Els (les) wikis

Dels quatre hem vist el que són (definició i estructura), les possibilitats educatives que tenen, com crear-les y exemples a la xarxa.

He de dir que jo ja els coneixia tots, fins i tot, he utilitzat un (una Webquest) a les meues pràctiques al institut. La menys coneguda per mi és la de caceres del tresor, però com que són molt paregudes a les Webquest, no tinc cap problema per utilitzar-les com a eina pedagògica.

El que sí ha sigut nou per mi es el LinoIT, una espècie de taulell on-line de notes o imatges molt interessant. Una eina que probablement utilitzaré en un futur no molt llunyà quan sigui mestre.

La tasca d’aquest tema ha estat molt fàcil. Sense contar aquesta entrada al blog, simplement hi havia que triar un exemple d’eina de totes les que em vist al procés, i crear un post-it a un taulell comú en LinoIT. Com que no trobava cap exemple sobre la meva matèria, he triat el més relacionat (i que no estava ja triat) amb ella, i que, al mateix temps, més m’agradava. Un sobre mitologia greca anomenat "La isla de Citerea".

Informació a Internet

Aquestes vacances hem tractat sobre el tema de Internet com a font d'informació i coneixement, és a dir,  de com podem trobar a la xarxa qualsevol tipus d’informació, amb l’inconvenient de que de vegades es massa informació i tenim, com a futur professors, el deure d’ensenyar a fer una bona selecció segons les fonts.

Per fer el treball hem tingut que navegar per una gran quantitat de pàgines web de diferents temàtiques (geografia, educació, turisme, ciències, dret, mitjans de comunicació, llengua catalana, informàtica i matemàtiques) i diferents formats (blogs, revistes i portals institucionals).

Com que la meua especialitat és la filosofia i no he trobat de primeres cap pàgina relacionada amb aquesta matèria, he optat amb una de elles buscar informació amb el buscador, i la resta he triat pàgines que estaven connectades per hipervincles en les pàgines que ens han donat.

He optat per aquestes cinc:

Decine i més

Habilitatscomunicatives

AntropologiaFilosòfica

Eduquemcaminant

Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

La tecnologia mòbil: tot un món de noves posibbilitats

És increïble com cada vegada més ràpid, els mòbils (o smartphones) tenen més utilitats. Fins i tot pareix que la utilitat principal per la que es va inventar (cridar per telèfon sense estar connectat a una xarxa de cables) és cada vegada menys utilitzada, per la quantitat de possibilitats que pot donar de sí una cosa tan petita com un cel·lular. Fins i tot hi ha gent que pràcticament sols faci servir-ho per a tot menys per a parlar (al menys amb la veu). Es veritat que l’amplia gamma de coses que pot fer un smartphone redueix la seua autonomia i necessitem carregar-lo en poc temps, però tot i així, es rar no trobar una presa de corrent en qualsevol lloc.

Una de les majors possibilitats d’aquestos mòbils es la seua connexió permanent a Internet, on podem extraure qualsevol informació de la xarxa al moment. Les discussions sobre qui te raó o no es poden resoldre en qüestió de segons. Ara bé, també tenim que tenir en compte la veracitat del lloc on extraiem aquesta informació. Una tasca que pertany, cada vegada més, als especialistes en l’àmbit de la docència.

Pel que fa a l’ús d’aquestos aparells a l’aula, crec que pot convertir-se en una bona eina de treball si disposem d’alguna manera de limitar els continguts on poden navegar els alumnes (tot sabem que, quant més jove és, més possibilitat de distreure navegant per on no deuria), per això no veig dolent que els alumnes utilitzen els mòbils a classe. Com deia avanç, tan sols es una eina, i de nosaltres depèn com la utilitzem.

Comunicació a Internet: L'ús de les xarxes socials i l'etiquetatge

Al llarg d’aquesta setmana hem treballat principalment sobre les xarxes socials: què son, els diferents tipus que hi ha, els avantatges i desavantatges que tenen, i les possibilitats educatives que es poden traure. Tot això l’hem fet a través de discussions en forma de debat virtual en la plataforma Moodle (un altra tipus de xarxa). A més, s’ha mencionat l’etiquetatge i la discussió sobre l’ús dels mòbils a classe (d’aquesta última la tractaré en la pròxima entrada).

La tasca opcional de crear un hastag a Twitter he decidit no fer-la perquè, a més que ja es una xarxa que conec (fins i tot tinc un compte, però la motivació que em va moure per a fer-me-la va ser obtindre més capacitat al Dropbox), vaig decidir optimitzar el meu temps utilitzant solament una xarxa (El Facebook), a excepció d’altres que tindré que utilitzar per obligació (motius laborals). Prefereixo llegir o veure alguna pel·lícula abans que malgastar el temps xafardejant en una xarxa social.

Pel que fa al debat, no vaig a posar res ací perquè tot el que tenia que dir, ja ho he dit allà, però el puc resumir ací en poques línies:

Les xarxes socials tenen els seus avantatges i els seus desavantatges, com tot, però veig més avantatges que perills. A més, es una eina, i com tal, depèn de l’ús que fem d’ella.

A més, amb la possibilitat de l’etiquetatge a les xarxes socials podem implicar encara més si és possible a altres persones i per a donar més coneixement sobre nosaltres a la xarxa.

La plataforma que he elegit i desconeixia és Tuenti. Avanç d’endinsar-me en el món de les xarxes socials, vaig escoltar alguns amics meus que la utilitzaven i fins i tot me la van recomanar. Però per aquell temps, no em cridaven massa l’atenció les xarxes socials i vaig optar per passar del tema. Quan ja em vaig sentir desplaçat per tothom per no usar-les, vaig decidir que era l’hora de començar a utilitzar alguna, però em vaig decantar per Facebook, i des de aquell moment fins ara, ha sigut l’única xarxa social no acadèmica ni laboral que he utilitzat i utilitzo. El que tinc que dir sobre Tuenti es molt poc, especialment si ja coneixeu Facebook. Es molt similar: chat, fotos, amics o coneguts parlant en el seu mur o en el d’altre... L’única diferencia que considero important respecte al facebook es la menor possibilitat lúdica que té (no hi ha tants jocs). En definitiva, una manera més d’estar en contacte amb altres usuaris i saber sobre la seua vida personal.

La meua proposta d’ús de xarxa social amb alumnes és, ja que la meua especialitat es la Filosofia, la de utilitzar Slideshare per a fer presentacions sobre els diferents autors i els seus sistemes de pensament que es poden veure durant el curs, i mostrar-les a tots els companys, ja sigui per Edmodo o una altra xarxa social comú a tots els alumnes. Per a fer aquesta presentació, deuen utilitzar imatges (pintures o escultures) i fragments de textos propis de cada autor, per a que sigui més vistós. I a més, deuran fer ús de eines per a fer mapes conceptuals per a simplificar el contingut mitjançant eines com el Cmaptools o altres.

Per acabar, vaig a posar un vídeo sobre la influència de les tecnologies a la societat molt il·lustratiu:

La llengua i les TIC

Aquesta setmana ha sigut un tant caòtica per mi, perquè estava de viatge i quan vaig tornar el divendres, havia de preparar-me per a un congrés el dissabte tot el dia. A penes he tingut temps per a respirar, però tot i això he fet el treball a última hora.

El treball d´ aquesta setmana ha sigut en general sobre, com el propi títol del blog indica, la llengua i les TIC. Més concretament sobre l´ ús d´ eines lingüístiques com els diccionaris o les enciclopèdies, i, en aquest cas, de manera virtual, gràcies a les possibilitats que ens donen les TIC per a poder fer-ho.

Els diccionaris que he descobert son els següents:

1. 1.       DIEC (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans)
2. 2.       Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll
3. 3.       Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
4. 4.     Optimot. Un metadiccionari molt útil perquè busca paraules en tots els diccionaris catalans de la xarxa.
5. 5.       TERMCAT: Un gran diccionari on ni ha altres de petits però específics per a certs àmbits.

Les enciclopèdies que he descobert son aquestes: Enciclopèdia Catalana online, i Enciclopèdies de Ciències.

La primera m´ ha agradat més que la segona.

A més hem llegit un text sobre les netiquetes, contracció de les paraules “net” i “etiquetes”, que són mes o menys les regles de cordialitat les quals hem de seguir per a poder comunicar-nos entre nosaltres a través de la xarxa sense ofendren´ns i amb el major respecte possible. Aquesta manera de relacionar-se mitjançant internet, intenta simular una conversació com si fora una conversació real, i per tant, amb totes les característiques pròpies d´ aquestes per a que la comunicació es puga donar, i, evidentment, la mala conducta, al igual que en la realitat, impedeix aquesta comunicació. I un altra eina per a simular una conversació real son els emoticons, icons que pareixen cares amb expressions facials que poden servir per a reconeixer millor una expressió de sentiments.

Per últim, hem après a utilitzar el Wordle, un programa online que serveix per a crear núvols de paraules amb qualsevol text que vulgues. Personalment, no crec que el seu ús transcendeixi de la simple estètica. Crec que hi ha programes millors. De totes maneres, l´ imatge al final d´ aquesta entrada està feta amb aquest programa. Desgraciadament no te l´ opció de descarregar l´ imatge feta amb aquest programa i necessites d´ una altra eina ofimàtica per a poder fer ús d´ aquesta imatge (punt negatiu per al Wordle).